divendres, 6 de març del 2026

Cine en el Dia Internacional de la Dona Treballadora

 


Cine y mujer: El trabajo como espacio de resistencia

Con motivo del Día Internacional de la Mujer Trabajadora, el cine se convierte en una herramienta privilegiada para reflexionar sobre las dificultades que muchas mujeres siguen enfrentando en el ámbito laboral.

Las películas A tiempo completo (2021), dirigida por Jeanne Herry, y Hive (2021), de Blerta Basholli, ofrecen dos miradas complementarias sobre la precariedad, la conciliación y la lucha por la dignidad a través del trabajo. Aunque ambientadas en contextos culturales muy distintos –la Francia urbana contemporánea y el Kosovo rural de posguerra–, ambas historias coinciden en mostrar cómo el empleo, lejos de ser solo una fuente de ingresos, se convierte para sus protagonistas en un espacio de resistencia.

En A tiempo completo, Jeanne Herry nos presenta a Julie, una madre soltera que trabaja como limpiadora en un hotel de lujo mientras intenta acceder a un empleo más estable y mejor remunerado. La película se construye como una auténtica carrera contrarreloj: horarios partidos, largos desplazamientos para llegar a París, huelgas de transporte y la responsabilidad del cuidado de sus hijos sin ningún tipo de ayuda, salvo la de una vecina. La puesta en escena, marcada por una cámara nerviosa y un ritmo acelerado, nos transmite el agotamiento físico y emocional de una mujer atrapada en un sistema laboral que exige disponibilidad total sin flexibilidad. Su directora ha señalado que su intención era mostrar «la violencia invisible que viven muchas mujeres que lo dan todo para mantenerse a flote», una violencia cotidiana, silenciosa y normalizada. Una película que invita a reflexionar sobre la precariedad laboral, la desigualdad de oportunidades y la falta de corresponsabilidad social en los cuidados.

En otro contexto diferente, Hive narra la historia real de Fahrije, una mujer kosovar cuyo marido desapareció durante la guerra. Cuando sus abejas dejan de producir miel, decide aprobar el carné de conducir y emprender un pequeño negocio de producción artesanal junto a otras mujeres del pueblo para vender ajvar casero. Su iniciativa provoca el rechazo de una comunidad profundamente patriarcal, donde el trabajo de las mujeres fuera de casa es visto como una amenaza al orden establecido. Frente a los insultos, el aislamiento y la presión social, Fahrije encuentra fuerza en la solidaridad entre mujeres. La directora Blerta Basholli define la película como «una historia sobre mujeres que se apoyan entre sí para sobrevivir en un mundo que les dice que no pueden». Hive destaca el trabajo como herramienta de autonomía, dignidad y reconstrucción tras el trauma, subrayando el valor de la sororidad como motor de cambio.

En conclusión, A tiempo completo y Hive ofrecen dos retratos honestos y necesarios sobre las dificultades de las mujeres en el mundo laboral. Una denuncia las estructuras modernas que perpetúan la precariedad y la falta de apoyo a las mujeres que intentan conciliar; la otra muestra la resistencia frente a tradiciones que limitan la libertad de las mujeres. Ambas nos recuerdan que la igualdad laboral sigue siendo un desafío pendiente y que el trabajo digno y la conciliación real son pilares fundamentales para una sociedad más justa. 

Font: Noticias Obreras

Testimoni amb la veu ben alta

 


Testimoni de la Carme Ruíz Márquez, militant d'ACO

Encara hem d’Alçar la Veu


Us imagineu per un moment, una concentració d’homes reivindicant la igualtat salarial amb les seves companyes de feina, els mateixos estudis, els mateixos càrrecs de responsabilitat, el repartiment de les cures a la llar, l’accés als llocs de decisió, el dret a decidir sobre el seu propi cos, a no ser discriminats per haver nascut homes o a no patir violència per part de les seves parelles o ex-parelles?

Què passaria si cada setmana un home o dos fossin assassinats “presumptament” per una dona que els considerés una propietat seva sense dret a la llibertat de decidir si vol seguir o no amb una relació?

Què passaria si una dona matés davant seu els seus fills, només per fer-los mal, per fer-los patir?

Doncs això que sembla tan i tan inversemblant, està normalitzat completament en el sentit contrari, per l’altra meitat de la humanitat. En ple segle XXI, les dones hem de continuar lluitant per tot això. I fins i tot, hi ha qui diu que els joves (barons, s’hi entén) es veuen amenaçats per un “excès de feminisme” i s’acaben afegint als postulats masclistes i patriarcals de l’extrema dreta perquè veuen en perill les seves prerrogatives. Em sembla que fer recaure també sobre nosaltres les dones aquesta responsabilitat, amb la que ens cau a sobre, és sobrepassar totes les línies vermelles imaginables.

I què passa a l’Església? Doncs el mateix que a la societat. El patriarcat i el masclisme hi són presents també. I hem de continuar recordant que Jesús va tractar les dones sense cap mena de discriminació, que formaven part del seu grup, de la nova comunitat que va instaurar amb tots els drets i deures que els seus companys homes. I, per tant, si reconeixem amb sant Pau que el bateig ens fa iguals, que un cop batejats, ja no hi ha diferències entre homes i dones, mantenir-nos com a cristians de segona, invisibilitzar-nos, negar-nos alguns dels sagraments, vetar-nos alguns ministeris, oblidar d’aplicar mesures de certa obertura més de seixanta anys després d’un Concili… no ajuda precisament a sentir-nos formant part d’aquesta Església.

Però som tossudes i creiem fermament que Jesús ens estima tal com som, amb els nostres cossos, que ens fa iguals en dignitat a totes les persones, tinguis l’orientació sexual que tinguis, que cal rellegir l’Evangeli no des del patriarcat sinó des del feminisme, per recuperar el paper de la dona a la comunitat. No volem ser encasillades en estereotips que ens idealitzen i ens deshumanitzen. No som ni Maries ni Eves.

Per això, diumenge dia 1 de març per setè any consecutiu, les dones d’Alcem la Veu ens vam concentrar davant la Catedral de Barcelona, com van fer també les nostres companyes de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia per més de trenta ciutats arreu de l’estat, en el marc de la celebració del 8 de març. Tant de bo no calgués ja fer-ho!!

Missatge del MMTC pel Dia Internacional de la Dona Treballadora

 



dijous, 5 de març del 2026

De mani amb la JOC

 


Informe FOESSA sobre la dona i la feina

 


CIFRAS SOBRE MUJER Y EMPLEO

 

Las mujeres cobran un 20% que los hombres. (EPA 2024)

El 75% de los contratos a tiempo parcial en España están ocupados por mujeres, una parcialidad que “no es deseada ni voluntaria”

El 22% de las mujeres trabaja a tiempo parcial, frente al 7% de los hombres.

El 39% de la diferencia salarial entre hombres y mujeres se eliminaría si estas no atendieran los cuidados. (CCOO)

El 93,43 % de las personas que trabajan a tiempo parcial por motivos familiares son mujeres. (UGT)

Las mujeres adultas dedican 55,2 horas semanales a cuidados, frente a las 38,2 horas de los hombres, una brecha de 16,9 horas.

El 50,5% de las mujeres se encarga de la mayor parte de los quehaceres domésticos, mientras que solo lo hace el 18,9% de los hombres.

El 62,0% de las mujeres que nunca han trabajado señalan el cuidado de hijos o pareja como el principal motivo, en contraste con el 19,3% de los hombres.

El 26,7% de los hogares sustentados por mujeres experimenta exclusión en el eje económico, frente al 21,3% de los sustentados por hombres.

Las mujeres enfrentan peores indicadores de calidad en empleos tecnológicos (formación, autonomía y carrera), situándose casi 10 puntos porcentuales por debajo de los hombres. (Caritas, IX Informe FOESSA)

dimecres, 4 de març del 2026

Jornada de Formació de consiliaris i consiliàries d'ACO 2026

 


PRESENTACIÓ

 

Benvolguts consiliaris i consiliàries d’ACO, us convidem a participar d’una nova Jornada de formació de consiliaris/es.

Al nostre moviment, tenim una realitat de consiliaris ben rica i diversa. Són pocs els consiliaris ordenats capellans o diaques i religiosos/es respecte altres moments de la nostra història. En canvi, sou molts més els laics i laiques que assumiu aquest servei d’acompanyar als grups de militants i a les zones, des de fa temps.

És important vetllar perquè a tots els grups hi hagi un/a consiliari/a. I cada cop més, serà necessari que militants amb experiència facin aquest servei, que caldria reivindicar com un veritable ministeri reconegut per l’Església.

Quan algú es planteja aquest servei acostuma a sorgir la necessitat de formació per fer bé la tasca que se’ns demana d’acompanyar la fe des de la vida concreta. Però això sempre és un repte tant pel veterans com pels qui comencen, degut a la realitat canviant dels contextos personals, socials i eclesials.

En aquesta Jornada volem aprofundir en això conjuntament. Partirem d’unes preguntes prèvies que us vam enviar i que resumirem al principi de la Jornada (VEURE). Hem demanat al Jaume Fontbona que ens doni algunes pistes per aprofundir en aquesta tasca amb algunes claus sobre el laïcat i l’Acció Catòlica, que treballarem en grups (JUTJAR). I junts, mirarem de trobar accions i eines que ens ajudin com a ACO, i potser puguin ajudar a altres moviments germans de Pastoral Obrera i d’Acció Catòlica, amb un esperit sinodal (ACTUAR).

Voldríem també fer passes pel reconeixement d’aquesta tasca com un veritable ministeri eclesial, com autèntic signe del temps en l’Església.

Tot plegat ho emmarquem en el tercer dels objectius del nostre Pla de Curs d’enguany que, recordem, diu: Formar persones que acompanyin la militància en el procés de fer una lectura evangelitzadora de la realitat

Aquest objectiu adreçat principalment a la militància, no exclou la recerca de capellans o religioses/os que puguin fer aquest servei i que també necessitaran de formació específica per fer aquest acompanyament de la fe des de la vida.

Us esperem a tots i totes per compartir plegats la reflexió i l’acció en aquest repte que ens plantegem. Un repte que se’ns planteja a l’Acció Catòlica Especialitzada i es planteja també el Moviment Mundial de Treballadors Cristians.





PRESENTACIÓN

 

Queridos consiliarios y consiliarias de ACO, os invitamos a participar de una nueva Jornada de formación de consiliarios/as.

En nuestro movimiento, tenemos una realidad de consiliarios bien rica y diversa. Somos pocos los consiliarios ordenados presbíteros o diáconos, y religiosos/as respecto a otros momentos de nuestra historia. En cambio, sois muchos más los laicos y laicas que asumís este servicio de acompañar a los grupos de militantes y a las zonas, desde hace tiempo.

Es importante velar para que en todos los grupos haya un/a consiliario/a. Y cada vez más, será necesario que militantes con experiencia asuman este servicio, que hay que  reivindicar como un verdadero ministerio reconocido en y por la Iglesia.

Cuando alguien se plantea este servicio acostumbra a surgir la necesidad de formación para hacer bien la tarea que se nos pide de acompañar la fe des de la vida concreta. Pero eso siempre es un reto tanto para los veteranos como para los que empiezan, debido a la realidad cambiante de los contextos personales, sociales y eclesiales.

En esta Jornada queremos profundizar sobre esto conjuntamente. Partiremos de la respuesta a unas preguntes previas que os enviamos y que resumiremos al principio de la Jornada (VER). Hemos pedido a Jaume Fontbona que nos dé algunas pistas para profundizar en esta tarea con algunas claves sobre el laicado y la Acción Católica, que trabajaremos en grupos (JUZGAR). Y juntos, miraremos de encontrar acciones y herramientas que nos ayuden como ACO, y tal vez puedan ayudar a otros movimientos hermanos de Pastoral Obrera y de Acción Católica, con un espíritu sinodal (ACTUAR).

Querríamos también dar pasos para el reconocimiento de esta tarea como un verdadero ministerio eclesial, como auténtico signo de los tiempos en la Iglesia.

Sintonizamos la Jornada con el tercer objetivo de nuestro Plan de Curso de este año que, recordemos, dice: Formar personas que acompañen la militancia en el proceso de hacer una lectura evangelizadora de la realidad.

Este objetivo dirigido principalmente a la militancia, no excluye la búsqueda de presbíteros o religiosas/os que puedan hacer este servicio y que también necesitaran de formación específica para hacer este acompañamiento de la fe desde la vida.

Os esperamos a todos y todas para compartir juntos la reflexión y la acción en este reto que nos planteamos. Un reto que se nos plantea a la Acción Católica Especializada y se plantea también el Movimiento Mundial de Trabajadores Cristianos.


Para conectar a la reunión con Zoom

https://us06web.zoom.us/j/87917067888?pwd=bzcOhg1BLR4PvZP0ccDMf7YeOyDRRw.1

ID de la reunió:   879 1706 7888
Codi d'accés:   065919


dilluns, 23 de febrer del 2026

La Trobada Nacional d'Iniciació de la JOC a tope!


Diumenge, dia 22 de febrer de 2026, a la carpa del Parc de Vallparadís de Terrassa, els joves de la JOC de Catalunya van celebrar la Trobada Nacional d’Iniciació. Van treballar la violència a les aules, amb el lema: “Volem respecte en tots els aspectes”. Van aprofundir el tema en grups petits i van veure com poden transformar aquestes situacions. Van participar de la missa de la comunitat a la Parròquia de Sant Josep de Terrassa i, a la tarda van fer un acte reivindicatiu on van llegir un manifest de la jornada. Diverses persones que passejaven pel parc es van interessar pel que estaven fent.



Una jornada obrera davant la diversitat


Dissabte, 21 de febrer de 2026, una dotzena de militants i consiliaris de la JOC, ACO i GOAC del nostre bisbat van participar a la 38 Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Bellvitge. El tema tractat va ser “Barris, compromís per a l’esperança: Conviure en la diversitat”. 

Durant la jornada es va lliurar a un representant de la Generalitat, un document signat pel Secretariat de Pastoral Obrera i la Comissió d’Interculturalitat i Migracions de la CET amb nou propostes referides a la diversitat i la migració.






dijous, 12 de febrer del 2026

Jornada Apostolat Seglar de Catalunya a Lleida

 





Formació per al laïcal


 

Jornada d'Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya


 

HORARI:

09,00 h. Acollida
09,30 h. Pregària inicial. Benvinguda i presentació.
10,00 h. L’encontre i la gestió de la diversitat. Amb Lorena Quinde i Xavier Morlans.
Modera: Maria Outomuro
11,00 h. Pausa.
11,30 h. El conflicte i l’hospitalitat. Amb Jaume Ventura i Maria Iglesias.
Modera: Berchmans Garrido
12,30 h. Cinc reptes per a la Pastoral Obrera. Mercè Solé. Modera Maria Martínez
13,00 h. Lectura del manifest sobre la situació de la població novinguda a Catalunya i
lliurament d’aquest manifest al representant de la Generalitat. Intervenció de
David Moya.
13,15 h. Conclusió de la jornada: Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu


INSCRIPCIÓ A LA JORNADA

Inscriviu-vos, si us plau, aquí:


APORTACIÓ A LA JORNADA:

• 5,00 € (Inclou l’esmorzar)
• Aquesta aportació és orientativa, per contribuir a les despeses, i voluntària.
Ningú no ha de deixar de venir a la jornada per motius econòmics.


Jornada diocesana de Pastoral amb migrants



 

Per a apuntar-se: 

https://forms.gle/skY5i9AtrzEdSAv5A

dissabte, 17 de gener del 2026

Part del patrimoni de l'Església per persones vulnerables

 


Les deu diòcesis que integren la Conferència Episcopal Tarraconense estan negociant amb la Generalitat de Catalunya la cessió d’una part del seu patrimoni immobiliari per destinar-lo a habitatge social. L’objectiu és posar a disposició de les administracions edificis i espais propietat de l’Església que puguin ser reconvertits en pisos per a col·lectius vulnerables.


Per més informació: Catalunya Religió

Un clip en contra dels fons voltors

 


Es desgarrador observar cómo muchas familias se ven obligadas a abandonar sus hogares, víctimas de un sistema que prioriza el beneficio económico de pocos sobre el derecho fundamental de muchos a una vivienda digna. Aún más doloroso es saber que, tras el rescate bancario financiado con fondos públicos, no hemos visto un retorno tangible de esa inversión para el pueblo español.

En los últimos años, los fondos buitre tanto nacionales como internacionales han incrementado su presencia en el mercado inmobiliario español, adquiriendo propiedades a precios bajos e inflando los costos de alquileres y ventas. Este fenómeno no solo desplaza a las familias con menos recursos, sino que convierte una necesidad básica en una mercancía al alcance únicamente de quienes pueden pagar fortunas, ampliando así la brecha de desigualdad.

Proponemos que el gobierno español tome medidas para proteger el parque de vivienda. Es crucial que las viviendas de interés social sean adquiridas y gestionadas por el estado, ampliando así el parque público de vivienda. Esto no solo asegurará que los alquileres actuales sean mantenidos en niveles razonables, sino que también impedirá que los fondos de inversión se aprovechen del patrimonio de la sociedad.

No podemos permitir que el futuro de las próximas generaciones esté supeditado a la especulación financiera. Instamos al gobierno a adoptar políticas que prioricen el bienestar social por encima de los beneficios de inversión.

Firma esta petición ahora para apoyar una España donde la equidad y la justicia social prevalezcan. Juntos podemos lograr que la vivienda siga siendo un derecho, no un privilegio comercial.


dilluns, 12 de gener del 2026