dissabte, 26 de juliol del 2025

Testimoni sobre el Cristòfol Vidal


Cristòfol Vidal Barber, has partit al cel als 84 anys. 

Vas ser capellà de Ferreries de 1964 fins 1978. Catorze anys van bastar per marcar el nostre poble. Vas arribar els  anys de lluita tardo-franquista. Eres l'esperó d'una comunitat, la de Ferreries, que ho va donar tot (hores i doblers) per fer possible l'escola de Sant Francesc. Vas ser el foc  amagat del cor del projecte.  Des d'aquí volem dir-te com a què t'estimam. 

Ferreries es va contagiar de la teva  alegria pel compromís cívic, aquella il·lusió  per la força comunitària, el vent fresc del Vaticà II, les precioses flors de paper de les tòmboles, la recollida de cartró..... I l'entusiasme per la catequesi. 

Estimat per la teva profunda fe, humilitat, cor net i empenta evangèlica. Eres feliç entre els vells del geriàtric o amb els de la Frater. Ara ets al cel, balles amb el Pare, el fill i l’Esperit Sant.

Tenies el costum de creure en la gent fins a l'infinit. I la gent responia.  Trobo que tu podries encarregar-te de.... Que trobes si te compromets a....? Amb una convicció per les nostres possibilitats que desafiava tota inseguretat, tota programació de calendari o aparent excusa. Res es podia resistir a la teva empenta. 

Llavors te'n vas anar al Carme (Maó), Sant Lluís, Es Migjorn i Ciutadella. Però mai vas perdre les amistats del nostre poble. 

El 2001,  vas entrar al Pradó.  I el Pradó va fer créixer en tu l'amor pel Crist pobre. Jesús nascut pobre, la creu i l'eucaristia. Ho explicaves amb tal passió que emocionaves. 
 
A quantes persones has ajudat a transformar en llum  els pesats feixos de la vida, a convertir en resurrecció les creus de cada dia?. Quantes persones poden contar una història de salvació al teu costat? A quants has ajudat  a descobrir en l'evangeli el sentit de la vida?. 

Sabies anar  d'una cita a l'altra i les relacionaves, sabies recitar  un passatge bíblic en el moment just. Però per damunt de tot, Vidal, tenies fe, una fe sòlida com una roca. 

De petit ja sabies que volies ser capellà. Des de sempre. La teva fermesa sense ombra de dubte, feia enveja. 

Sempre hi has estat quan tot semblava perdut. Com el profeta Elies que va arribar a la Terra quan no hi havia esperança.  I deies: evangeli!. 

Més informació: Bisbat de Menorca

Testimoni sobre el Toni Casas

 


En Toni Casas Miguel ens ha deixat per descansar en pau i estar amb Déu, el pare que a través de Jesucrist ens estima sempre, volguem o no, fem el que fem o siguem com siguem.

Va néixer el 22 de maig de 1949, fill de família treballadora, el gran de quatre germans, en el barri de Ciutat Vella, a prop de Santa Maria del Pi, barri obrer tot i ser part del centre de la ciutat. 

En Toni va prendre contacte amb els capellans del Pradó per fer el procés de seminarista obrer. Es va preparar per ser ordenat capellà el 30 de juny de 1979, als 30 anys, per dedicar-se als altres des del món del treball.

Va fer feina d’administratiu, prenent compromís amb els companys i companyes, per viure una forta relació i consciència de classe.

Vivia i feia vida de barri a Collblanc en un pis compartit amb capellans i altres companys seminaristes que prenien un compromís obert i que es dedicaven especialment als joves. Aquest pis, tant el del Carrer Creu Roja com el d’Albiol, era el centre de trobada constant per a reunions d’equips, preparació d’activitats i pel seguiment personal dels militants. El local, Pujós 99, Sant Albert, era un lloc obert a la joventut  on s'anava formant el moviment de la JOC. Era també un espai de trobada de multitud d’equips, de joves en inciació i en connexió, també, amb alguns equips dels inicis de l’ACO de la zona.

En Toni va prendre un compromís amb la formació de la Federació de la Zona Sud de la JOC. Va arribar a joves de diferents barris (Almeda, Bellvitge Gornal, St Eulàlia…) on es va iniciar la JOC, organitzant joves amb inquietuds de comprometre's amb la classe obrera i fer camí amb Jesucrist. Va ser consiliari nacional de la JOC, servei que el va portar a guiar la fusió de la JOC i la Jobac.

En Toni va fer canvis en la seva vida, i va passar de treballar com a administratiu a ser professor de religió a diversos instituts de Formació Professional, el Pedraforca de l’Hospitalet i l’Esteve Terrades a Cornellà. Va fer una opció de fons pels més humils partint, com deia ell, del reconeixement de la dignitat del jove més limitat. Va deixar empremta amb la seva implicació amb l’acompanyament d’alumnes i professors i amb el seu ferm compromís amb les relacions laborals i projectes educatius.

Va passar a viure a Cornellà, com a rector per ser un veí més de la comunitat de les famílies humils, del barri i parròquies de Sant Ildefons i de la Mare de Déu del Pilar. Des de fa uns anys va passar a servir el Bisbat de Barcelona com a secretari del Consell Diocesà, ajudant a tasques i representacions del bisbat, una tasca esgotadora que durant aquest darrer curs esperava deixar per poder ajustar el ritme de vida a la seva salut i  edat de 76 anys.

A llarg de molts anys, en Toni ha format part de la vida de moltes persones, com a amic i capellà proper. Ha estat el consiliari de la JOC i de l’ACO al llarg de la vida de moltes persones i diferents equips. Ha estat present en els matrimonis de  moltes parelles i en posteriors sagraments, batejos, comunions, també en la mort de molts dels nostres familiars.
En aquests moments som nosaltres qui acompanyem el seu comiat, volem tenir-lo present: tan viu i actiu com sempre, amb el seu caràcter únic i especial, amb la seva paraula, evangeli proposat i confiança plena en cadascú de nosaltres. 

El recordarem com a treballador, incansable, generós, accessible, proper, profund, clar, atrevit, sincer, gran comensal, organitzador, home de fe enganxada a la vida.

Moltes gràcies Toni pel gran regal que hem tingut de viure, xerrar, treballar, pregar, compartir taula i riure amb tu.

Sempre en els nostres cors.

PD Volem recordar que el 23 de juliol del 1994 ens va deixar en J.N.Garcia Nieto i que el 25 del 1967 ho va fer Joseph Cardijn. En Toni Casas Miguel ens ha deixat avui 24 de juliol, un dia entre aquests dos grans referents i predecessor importants en la seva vida i lluita.


Equip d'ACO Pujòs IV, Baix Llobregat


Més informació: Catalunya Religió

dilluns, 30 de juny del 2025

Centenari jocista


Per motiu dels 100 anys de la JOC celebrat el dissabte 28 de juny de 2025 a Montserrat 


Centenari

Centenari rebel,
esclat jovent,
treball a tres:
Jesucrist,
Església,
món obrer.

Centenari de festa,
gust de militància,
tres en una peça:
revisió de vida,
campanya,
acció celebrada.

Centenari quotidià,
tocant la realitat,
Déu present:
cap,
cor,
mans.

Centenari d'orgull,
evangeli multicolor,
llegat del Cardijn:
joves,
obrers,
cristians.

Pepe Baena Iniesta

divendres, 20 de juny del 2025

Més testimonis de la JOC davant els 100 anys de la seva fundació

 


“Som joves, som obrers i som cristians”: la Joventut Obrera celebra cent anys alçant la veu des de Montserrat


Més informació: Agència Flama

dissabte, 7 de juny del 2025

La JOC del Vallès marxa de campaments 2025!!!

 


Si coneixeu algú que li pugui interessar, es poden posar en contacte amb nosaltres a través de l'instagram o per correu a jocdelvalles@gmail.com

Més sobre el Centenari de la JOC

 


La JOC, 100 anys d'escola de discerniment

Pau M. Duran

dj. 5/06/2025


Aquest 2025 la Joventut Obrera Cristiana (JOC) celebra el seu centenari. Fundada el 1925 a Bèlgica pel jove sacerdot Joseph Cardijn, el moviment va néixer com a resposta a les dures condicions laborals dels joves de la classe obrera. Amb només 23 anys, Cardijn —que havia conegut de prop la vida obrera del seu pare, obrer tèxtil i sindicalista— va començar a organitzar petits grups de joves cristians perquè poguessin prendre consciència de la seva realitat, formar-se i transformar el món laboral des de la fe.

El que va començar en una parròquia obrera de Brussel·les es va convertir en un moviment internacional. Amb el suport de la Santa Seu i el compromís incansable de Cardijn —que acabaria essent creat cardenal per Pau VI— la JOC es va estendre ràpidament per Europa i Llatinoamèrica, i esdevindria una de les grans escoles de formació del laïcat compromès del segle XX.

A Catalunya, la JOC va fer la seva primera aparició l’any 1932, impulsada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC). Aquella primera embranzida, però, va quedar estroncada per l’esclat de la Guerra Civil i la repressió posterior. No seria fins a finals dels anys 40 que el moviment reapareixeria, ara sota la mirada vigilant del franquisme, però amb una força creixent entre els joves de barris populars, parròquies i escoles professionals.


La revisió de vida: el cor de la JOC

Al llarg de la seva història, el tret més distintiu de la JOC ha estat el seu mètode: la revisió de vida. Aquest procés, inspirat en l’acció catòlica especialitzada, convida els joves a observar la seva realitat quotidiana (veure), confrontar-la amb els valors de l’Evangeli (jutjar), i comprometre-s’hi activament (actuar).

“La revisió de vida no és només una metodologia: és una manera de viure i transformar el món des de l’Evangeli”, explica Pepe Rodado, consiliari actual de la JOC a Catalunya. “És una eina que dona veu als joves, els ajuda a pensar críticament, i els impulsa a ser protagonistes, no espectadors”.

Per a molts joves, la revisió de vida ha estat una escola de discerniment i compromís que ha permès vincular la fe amb els grans temes del seu dia a dia: la precarietat laboral, les desigualtats, el racisme o el sentit del treball. “És un espai on el que vius compta, on pots compartir les teves dificultats laborals o personals, i on tot es transforma en acció i esperança comunitària”, resumeix Rodado.

Cent anys després, la crida inicial dels primers joves és renovada, i, avui, la JOC és més petita però continua viva. Té grups actius en diversos barris de Catalunya, on joves treballadors i estudiants es troben per compartir vida, fe i acció. “La precarietat juvenil, el treball sense drets, l’angoixa vital... són realitats que continuen interpel·lant la joventut d’avui”, afirma Rodado. “La JOC segueix sent un espai únic per viure la fe des de la realitat concreta del món del treball”.

 

Montserrat, lloc de trobada

Per commemorar aquest centenari, la JOC ha organitzat un gran acte de retrobament el dissabte 28 de juny a Montserrat, per la càrrega simbòlica que aquest espai privilegiat del cor de Catalunya ha tingut sempre per a diversos moviments socials i religiosos del país.  “L’acte està pensat per a aplegar  totes aquelles persones que, al llarg de la seva vida, hagin format part de la JOC”, explica Rodado.

La jornada començarà a les 10 del matí a la plaça de Sant Jordi, amb una benvinguda musical a càrrec de la txaranga Banda Makrats. Allà hi haurà un espai d’acollida i una mostra d’història i present de la JOC i d’altres moviments germans com el MIJAC, l’ACO i la GOAC.

Tot seguit es faran diverses taules rodones sobre temes d’actualitat: la vigència de la revisió de vida, el sentit de la classe obrera avui i les formes d’evangelització contemporànies. Hi participaran militants i consiliaris de diferents generacions i procedències.

Després del dinar els participants es trobaran a la basílica de Montserrat per veure el videomapatge Lux Splendens, saludar l’abat i escoltar breus parlaments institucionals. La jornada culminarà amb la celebració de l’Eucaristia, seguida d’una cantada col·lectiva dels himnes històrics de la JOC. “És més que un aniversari: és una invitació a continuar”, conclou Rodado, “a continuar veient, jutjant i actuant en un món que encara té molta set de justícia i esperança.”


Font: Catalunya Religió

Celebració dels 20 anys de la creació de la diòcesi de Terrassa

divendres, 23 de maig del 2025

Pau ja a Gaza!!!



Llamamiento para UNA PAZ DESARMADA Y DESARMANTE 

en Gaza


El Señor dijo a Caín: «¿Dónde está Abel, tu hermano?». Respondió Caín: «No sé; ¿soy yo el guardián de mi hermano?». El Señor le replicó: «¿Qué has hecho? La sangre de tu hermano me está gritando desde el suelo. (Gn, 4)

 

En este año Jubilar de la Esperanza traemos a nuestras conciencias el llamado del Concilio Vaticano II, que nos recuerda que “los gozos y las esperanzas, las tristezas y las angustias de los hombres de nuestro tiempo, sobre todo de los pobres y de cuantos sufren, son a la vez gozos y esperanzas, tristezas y angustias de los discípulos de Cristo. Nada hay verdaderamente humano que no encuentre eco en su corazón. (…) La Iglesia por ello se siente íntima y realmente solidaria del género humano y de su historia.” (GS, 1)

En un mundo enfrentado, que nos dibuja un mosaico de muerte con una  “guerra mundial a plazos” y que van adquiriendo estructuras más enraizadas de permanencia en la violencia y el odio, donde el valor de la defensa de las personas y de los pueblos como centro de la vida plena va perdiendo peso a favor de intereses mercantilistas, del dinero y del poder, anhelamos una sociedad atravesada por la convivencia, el respeto mutuo y la preservación de los derechos inalienables, conquistados con mucho esfuerzo.

Hasta que no haya una paz firme y duradera nuestro silencio no puede ser cómplice de tantas guerras activas.

La realidad que estamos viviendo clama a gritos el fin de todo enfrentamiento y el establecimiento de la paz llena de justicia, en todos los territorios que sufren este flagelo de la guerra, y especialmente en la querida tierra de Palestina, donde, en palabras de la Oficina de Derechos Humanos de la ONU, la escalada militar plantea condiciones de vida incompatibles con la supervivencia de la comunidad palestina, especialmente de la población de Gaza.


En Gaza, las personas mayores, menores y familias supervivientes están ya muriendo de hambre:

No queremos que Atila recorra la franja de Gaza, no queremos ni bombas ni rehenes, queremos justicia y paz para quienes viven en Israel y en Palestina, queremos el pleno respeto de todos los derechos humanos en todas las tierras que pisó nuestro señor Jesucristo y en todo el mundo. No podemos olvidarnos ni mirar para otro lado cuando los hermanos y hermanas sufren y están muriendo a causa de las guerras.

Quedarnos indiferentes es una incoherencia total con nuestro cristianismo.

Con el Papa León XIV, decimos que la paz no es el silencio sepulcral después del conflicto, no es el resultado de la opresión ni del exterminio, sino un don que mira a las personas y reactiva su vida. Rezamos por esta paz, que es reconciliación, perdón, valentía para pasar página y volver a comenzar en una relación de respeto y convivencia.


Los pueblos quieren la paz:

No podemos olvidar que no hay paz sin justicia y no hay justicia sin reparación, no solo física y de infraestructuras, sino fundamentalmente de tantas personas dañadas en su cuerpo y en su espíritu. Debemos implicarnos todo lo que podamos en este esfuerzo de reparación y de exigencia de parar la guerra como condición primera e ineludible.

Para que esta paz se difunda, junto con el Papa León XIV, apoyamos a la Santa Sede, que está a disposición para que las personas enemigas se encuentren y se miren a los ojos, para que a los pueblos se les devuelva la esperanza y se les restituya la dignidad que merecen, la dignidad de la paz.

Con el corazón en la mano, decimos a quienes dirigen los pueblos: ¡Encontrémonos, dialoguemos, negociemos! La guerra nunca debe ser inevitable porque en ella nadie gana y todos perdemos; las armas pueden y deben callar, porque no resuelven los problemas, sino que los aumentan; porque pasarán a la historia quienes siembran la paz, no quienes cosechan víctimas; porque las demás personas no son ante todo enemigas, sino seres humanos: no son seres malos a quienes odiar, sino personas con quienes hablar.

Para llegar a una situación de “justicia, paz, verdad y fraternidad”, como viene reclamando el Papa León XIV, se requiere, de manera urgente e inaplazable, terminar con el asedio a la población, así como con el ataque a los hospitales, con los bombardeos a la población civil, la destrucción sistemática de infraestructuras y vecindarios, y la negación de asistencia humanitaria, lo que supone una violación de los derechos humanos más básicos y del derecho internacional humanitario, actos de ocupación equivalentes a una limpieza étnica.

Por eso, y por ser un imperativo para la dignidad humana, reclamamos:  

ü Que se respete el Derecho Internacional Humanitario

ü Que se permita la entrada de ayuda humanitaria sin restricciones,

ü Que se respete la defensa de la vida, especialmente de las personas más vulnerables, infancia, enfermas, mujeres, y se libere a todas las personas secuestradas

ü Que se abran corredores humanitarios para asistir a la población civil.

ü Que dirigentes de los Estados sigan imponiendo sanciones a los Acuerdos con quienes no respetan el derecho internacional humanitario y cese el rearme, con un embargo militar integral, en búsqueda de una paz “desarmada y desarmante”

ü Que se dé fin a la guerra en Gaza, y se inicie la reconstrucción de las infraestructuras para una vida digna del propio pueblo palestino en su territorio, hasta consolidar una Paz con Justicia y reparación

 

"¡En un mundo dividido y herido por el odio y la guerra estamos llamados a sembrar la esperanza y a construir la paz!". Con estas palabras de nuestro Papa León XIV, hacemos un llamado a ser constructores de puentes de tolerancia, de diálogo y de plena justicia, para toda persona y condición, para todo pueblo y nación. Estamos llamados y convocados a ser artesanos de la paz, convencidos de que es Dios quien mueve la historia, aunque a veces nos parezca ausente o lejano.

Nuestra Señora de la Paz, ruega por nosotros. Acudimos a ti para que esa paz que Dios nos ofrece en Jesús, la recibamos, la conservamos y la llevemos al mundo. Ayúdanos para que seamos artífices de la Paz. Que tu maternal auxilio nos haga valientes, pacientes y eficaces para comprometernos a trabajar por la justicia, fundamento de la paz que todos necesitamos.



Comisión General de Justicia y Paz


 

20 anys de la creació de la Diòcesi de Terrassa


 

divendres, 16 de maig del 2025

Festa de l'Acció de la JOC a Rubí

 


‼️Aquest final de curs ve carregadet‼️Us presentem el cartell de la *FESTA DE L'ACCIÓ* que celebrarà la Campanya el dia 25 de maig de 2025 a la Plaça Doctor Guardiet de Rubí a les 16:00 hores. I com bé diu el nom, ens anem de festa: per celebrar el moviment, la nostra feina i la nostra existència. És l'última parada abans de trobar-nos totes el dia del Centenari 🥰. Ens veiem a Rubí🤍 

diumenge, 11 de maig del 2025

Torre Baró al programa "Signes del temps"


Visitem el barri de Torre Baró de Barcelona. Un barri que ha tret de l'oblit la pel·lícula "El 47", dirigida per Marcel Barrena. Conversem amb Pepe Rodado, l'últim capellà obrer en actiu de Catalunya. És consiliari de l'ACO. Amb el Pepe i altres veïns del barri recordem Manolo Vital, el conductor que el 1978 va segrestar l'autobús 47, per reivindicar el transport públic a Torre Baró. I també recordem Carme Vidal, la dona del Manolo, que abans de casar-se va ser monja. La Carme formava part de la comunitat cristiana de Torre Baró, i va ser pionera en l'alfabetització de dones. Va lluitar perquè fossin autònomes i no haguessin de dependre dels marits. "La Carme tenia fe en Déu, i això la impulsava ajudar les dones, a més d'estar compromesa en totes les lluites veïnals", explica Rodado. Les parròquies de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana continuen implicades en la lluita amb les associacions de veïns, per aconseguir serveis i habitatge digne per aquests barris. Hi ha molts desnonaments de famílies i una pila de pisos de grans tenidors, bancs i fons voltor, que estan buits. "Prefereixen tenir-los buits que llogar-los a un preu social". Les parròquies i el projecte educatiu Cruïlla dels salesians participen en les protestes ciutadanes contra els desnonaments, i a vegades aconsegueixen aturar-los. Pepe Rodado té un testimoni compromès amb les persones que més pateixen. Per exemple, col·labora en un projecte social per a joves immigrants que viuen al carrer o sota un pont. Alguns d'ells ja viuen en un pis compartit i segueixen estudis de Formació Professional.

La Mercè Solè al programa "Signes del temps" de TV3

 

Parlem de pobresa i precarietat laboral amb Mercè Solé, activista i directora del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya. Des de la Pastoral acompanyen famílies que viuen en l'exclusió social, per manca d'un sou digne. A això s'hi afegeix el greu problema de la manca d'habitatge i dels desnonaments. Enguany, la Pastoral Obrera ha sortit al carrer per denunciar la situació de les dones, moltes de les quals immigrants, que es veuen obligades a malviure en l'economia submergida. Una economia que no contribueix, diuen, al bé comú. La legislació d'estrangeria dictamina que, un cop aquí, han d'esperar tres anys per tenir el permís de treball. I, per tant, treballen sense contracte ni drets laborals, i pateixen condicions abusives. Sovint cuiden persones grans dependents, avis i àvies, pares i fills amb discapacitat. Mercè Solé també parla del paper de les dones a l'Església i explica el seu testimoni personal. Fa 30 anys que es va casar amb Josep Lligadas, un capellà secularitzat. Tots dos són cristians compromesos, col·laboren en diferents entitats i editen la veterana revista de l'Associació l'Agulla.

Recés sobre ser cristià en el moment present ACO 2025



 

divendres, 25 d’abril del 2025

L'ACO agraeix al Papa Francesc la seva dedicació al món obrer

 


L’ACO agraeix la “primavera eclesial” facilitada pel papa Francesc

Reacció del moviment de Pastoral Obrera al decés del Pontífex

Joan Andreu Parra

21 d'abril de 2025


Des de l’orfenesa i també la gratitud, el moviment apostòlic ACO lamentem la pèrdua del papa Francesc i celebrem amb ell aquesta Pasqua per la qual tot cristià es prepara al llarg de la vida. “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?” (Jn 14,1-2).

Un dels molts accents del Papa ha estat el treball i la dignitat intrínseca que porta associada, és quelcom més que una via per guanyar-se la vida, és la manera de posar els nostres dons, els nostres “talents”, en acció i en servei, com reivindiquem tots els moviments de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha estat un treballador de Déu, gairebé fins a l’extenuació, s’ha donat amb generositat a la causa del Regne fins la vigília de la seva mort, amb una darrera homilia escrita per la Missa de Pasqua i la imprevista benedicció Urbi et Orbi el Diumenge de Resurrecció.

S’obre ara un temps per revisar, acollir, repensar i actualitzar l’abundant pensament del papa Francesc, i la seva especial i fructífera relació, entre altres, amb els moviments populars germans en les Trobades Mundials, en les quals procurava participar i predicava la cultura de la trobada entre persones i moviments que treballen per l’emancipació dels empobrits, el pacifisme i la cura de la casa comuna.

Tot aquest magisteri de qui ha estat Vicari del Crist a la Terra, que ha buscat el consens, el diàleg respectuós amb el diferent i la síntesi creativa, ens esperona a continuar treballant junts en la construcció del Regne de Déu, ara i aquí. “La mesura d’una civilització es pot veure en com són tractats els més vulnerables: els pobres, els aturats, els sense sostre, els immigrants, els explotats i tots aquells a qui la cultura del deixar de banda transforma en deixalles […] Una política veritablement al servei de l’home no es pot deixar dominar pels mecanismes financers i de mercat […] Sempre hi ha una gran necessitat de diàleg, no tingueu por!” (discurs del Papa a una delegació de DIALOP, plataforma europea de diàleg entre cristians i marxistes, 10/01/2024, citat al Quadern CJ n. 240).

Esperem estar a l’alçada. Confiem en la teva pregària, germà i pare Bergoglio!


El Comitè Permanent de l’ACO

Barcelona, Dilluns de Pasqua del 2025



ACO agradece la “primavera eclesial” facilitada por el papa Francisco

Reacción del movimiento de Pastoral Obrera al traspaso del Pontífice

Joan Andreu Parra

21 de abril de 2025


Desde la orfandad y también la gratitud, el movimiento apostólico ACO lamentamos la pérdida del papa Francisco y celebramos con él esta Pascua para la que todo cristiano se prepara a lo largo de la vida. «No os angustiéis: creed en Dios y creed también en mí. En la casa de mi Padre hay muchos lugares donde vivir; si no fuera así, no os habría dicho que voy a prepararos un lugar» (Jn 14,1-2).

Uno de los muchos acentos del Papa ha sido el trabajo y la dignidad intrínseca que lleva asociada, es algo más que una vía para ganarse la vida, es la forma de poner nuestros dones, nuestros “talentos”, en acción y en servicio, como reivindicamos todos los movimientos de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha sido un trabajador de Dios, casi hasta la extenuación, se ha entregado con generosidad a la causa del Reino hasta la víspera de su muerte, con una última homilía escrita para la Misa de Pascua y la imprevista bendición Urbi et Orbi el Domingo de Resurrección.

Se abre ahora un tiempo para revisar, acoger, repensar y actualizar el abundante pensamiento del papa Francisco, y su especial y fructífera relación, entre otros, con los movimientos populares hermanos en los Encuentros Mundiales, en los que procuraba participar y predicaba la cultura del encuentro entre personas y movimientos que trabajan por la emancipación de los empobrecidos, el pacifismo y el cuidado de la casa común.

Todo este magisterio de quien ha sido Vicario de Cristo en la Tierra, que ha buscado el consenso, el diálogo respetuoso con el diferente y la síntesis creativa, nos anima a seguir trabajando juntos en la construcción del Reino de Dios, aquí y ahora. “La medida de una civilización puede verse en cómo son tratados los más vulnerables: los pobres, los parados, los sin techo, los inmigrantes, los explotados y todos aquellos a quienes la cultura del descarte transforma en desechos […] Una política verdaderamente al servicio del hombre no se puede dejar dominar por los mecanismos financieros y de mercado […] ¡Siempre hay una gran necesidad de diálogo! (discurso del Papa a una delegación de DIALOP, plataforma europea de diálogo entre cristianos y marxistas, 10/01/2024, citado en el Cuaderno CJ n. 240).

Esperamos estar a la altura. ¡Confiamos en tu oración, hermano y padre Bergoglio!


El Comité Permanente de ACO

Barcelona, ​​Lunes de Pascua de 2025

Més condols obrers


#IglesiaporelTrabajoDecente • ITD


Descanse en paz, santo padre

Desde la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente nos sumamos a las numerosísimas muestras de condolencia de miles de cristianos por la pérdida del papa Francisco.  A lo largo de su pontificado ha abordado con profundidad el trabajo decente, considerándolo una parte esencial para la dignidad humana y la justicia social.

Queremos recordar algunas de sus aportaciones más notables relacionado con el trabajo decente:

En su homilía del 1 de mayo de 2020, Día de San José Obrero, el Papa afirmó que el trabajo es la primera vocación del ser humano y una continuación de la obra creadora de Dios. Subrayó que «el trabajo da dignidad», pero advirtió que esta dignidad es frecuentemente pisoteada por condiciones laborales injustas, como el trabajo forzado y mal remunerado.

En el mensaje a la 109ª Conferencia Internacional del Trabajo en 2021, Francisco destacó que el trabajo debe incorporar una «dimensión del cuidado», tanto hacia las personas como hacia la creación. Señaló que un trabajo que destruye el medio ambiente o precariza a los trabajadores no puede considerarse decente. Abogó por políticas que promuevan la conciliación laboral y la reducción del tiempo de trabajo.

En diciembre de 2023, el Papa denunció que la falta de empleo y la precariedad laboral son heridas a la dignidad de las personas, impidiéndoles planificar su vida y condenándolas a un equilibrio inestable. Llamó a enfrentar estas situaciones con políticas que garanticen empleos estables y dignos.

En cuanto a las enseñanzas en documentos oficiales, en la exhortación apostólica Evangelii gaudium (2013), Francisco señaló el sistema económico que excluye y genera desigualdad, y defendió el derecho al trabajo digno como medio para la inclusión social.

El legado del papa Francisco en relación al trabajo decente es una llamada constante a reconocer y proteger la dignidad inherente al trabajo humano, promoviendo condiciones laborales justas y sostenibles para todas las personas.

Desde la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, queremos destacar en estos momentos de profunda tristeza, que en su magisterio siempre estuvo presente la esperanza como una virtud central esencial para la vida cristiana y la transformación del mundo. De esta manera, convocó el Jubileo de 2025 bajo el lema «Peregrinos de la esperanza», instando a mantener viva la llama de la esperanza y a mirar al futuro con confianza, especialmente en tiempos de incertidumbre.


dimarts, 22 d’abril del 2025

Condol de la JOC per motiu de la mort del Papa Francesc




COMUNICAT DE LA JOC 
PER LA MORT DEL PAPA


Des de la Joventut Obrera Cristiana de Catalunya i les Illes (JOC) lamentem la mort del papa Francesc aquest matí. Per nosaltres, ell va ser al capdavant d'una Església en transformació. Va obrir portes que semblaven tapiades i va construir ponts on ràpidament moltes ens hem acostumat a passar. El papa Francesc ocuparà un lloc en la història com un Papa valent, atrevit, amb do d'escolta, fidel a les ensenyances de Jesús i que va fer opció pels joves. Ell ha obert un camí de transformació de tota l'Església perquè aquesta sigui el reflex de l'amor de Déu per a tothom, un espai on totes caminem juntes i puguem viure la nostra vocació.

Avui, Dilluns de Pasqua, l'Església celebra la tornada a la vida de Jesús que ha vençut a la mort i ha perdonat els nostres pecats. Demanem al Senyor que aculli Francesc al seu Regne i que a nosaltres ens ajudi a ser fidels a l'Evangeli proclamat a tota la Creació, especialment als més pobres entre els pobres.

(i la resta de moviments i delegacions del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ens hi afegim)


 

Missatge del bisbe Salvador per motiu de la mort del Papa Francesc

 Benvolguts fidels tots de la diòcesi de Terrassa,

Hem rebut la notícia de la mort del Papa Francesc que ens produeix una especial commoció perquè tots som conscients que la mort del Papa suposa d’alguna manera una etapa nova a la vida de l’Església i a la nostra. Semblava que la seva salut anava millorant però el Senyor ha disposat que pugui descansar amb Ell per sempre. A més, li dec una especial gratitud perquè ell em va nomenar bisbe d’aquesta diòcesi de Terrassa i sempre que ens hem vist em preguntava per la diòcesi i pel nostre seminari. És per això que us demano que preguem per ell i que ho fem també per l’Església Santa de Déu, i que encomanem també al nou successor de Sant Pere que el Senyor ens vulgui donar.
Que el moment que ens toca viure sigui ocasió de reafirmar la nostra fe i de créixer en veritable l’esperança, la que no defrauda, i que visquem cada vegada més units en els vincles de a caritat.
Us desitjo una Bona i Santa Pasqua a tots, amb la meva benedicció de Bisbe i Pastor.

 † Salvador Cristau Coll
Bisbe de Terrassa