L'ACO agraeix al Papa Francesc la seva dedicació al món obrer

 

L’ACO agraeix la “primavera eclesial” facilitada pel papa Francesc

Reacció del moviment de Pastoral Obrera al decés del Pontífex

Joan Andreu Parra

21 d'abril de 2025

Des de l’orfenesa i també la gratitud, el moviment apostòlic ACO lamentem la pèrdua del papa Francesc i celebrem amb ell aquesta Pasqua per la qual tot cristià es prepara al llarg de la vida. “Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?” (Jn 14,1-2).

Un dels molts accents del Papa ha estat el treball i la dignitat intrínseca que porta associada, és quelcom més que una via per guanyar-se la vida, és la manera de posar els nostres dons, els nostres “talents”, en acció i en servei, com reivindiquem tots els moviments de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha estat un treballador de Déu, gairebé fins a l’extenuació, s’ha donat amb generositat a la causa del Regne fins la vigília de la seva mort, amb una darrera homilia escrita per la Missa de Pasqua i la imprevista benedicció Urbi et Orbi el Diumenge de Resurrecció.

S’obre ara un temps per revisar, acollir, repensar i actualitzar l’abundant pensament del papa Francesc, i la seva especial i fructífera relació, entre altres, amb els moviments populars germans en les Trobades Mundials, en les quals procurava participar i predicava la cultura de la trobada entre persones i moviments que treballen per l’emancipació dels empobrits, el pacifisme i la cura de la casa comuna.

Tot aquest magisteri de qui ha estat Vicari del Crist a la Terra, que ha buscat el consens, el diàleg respectuós amb el diferent i la síntesi creativa, ens esperona a continuar treballant junts en la construcció del Regne de Déu, ara i aquí. “La mesura d’una civilització es pot veure en com són tractats els més vulnerables: els pobres, els aturats, els sense sostre, els immigrants, els explotats i tots aquells a qui la cultura del deixar de banda transforma en deixalles […] Una política veritablement al servei de l’home no es pot deixar dominar pels mecanismes financers i de mercat […] Sempre hi ha una gran necessitat de diàleg, no tingueu por!” (discurs del Papa a una delegació de DIALOP, plataforma europea de diàleg entre cristians i marxistes, 10/01/2024, citat al Quadern CJ n. 240).

Esperem estar a l’alçada. Confiem en la teva pregària, germà i pare Bergoglio!

El Comitè Permanent de l’ACO

Barcelona, Dilluns de Pasqua del 2025

ACO agradece la “primavera eclesial” facilitada por el papa Francisco

Reacción del movimiento de Pastoral Obrera al traspaso del Pontífice

Joan Andreu Parra

21 de abril de 2025

Desde la orfandad y también la gratitud, el movimiento apostólico ACO lamentamos la pérdida del papa Francisco y celebramos con él esta Pascua para la que todo cristiano se prepara a lo largo de la vida. «No os angustiéis: creed en Dios y creed también en mí. En la casa de mi Padre hay muchos lugares donde vivir; si no fuera así, no os habría dicho que voy a prepararos un lugar» (Jn 14,1-2).

Uno de los muchos acentos del Papa ha sido el trabajo y la dignidad intrínseca que lleva asociada, es algo más que una vía para ganarse la vida, es la forma de poner nuestros dones, nuestros “talentos”, en acción y en servicio, como reivindicamos todos los movimientos de la Pastoral Obrera. Bergoglio ha sido un trabajador de Dios, casi hasta la extenuación, se ha entregado con generosidad a la causa del Reino hasta la víspera de su muerte, con una última homilía escrita para la Misa de Pascua y la imprevista bendición Urbi et Orbi el Domingo de Resurrección.

Se abre ahora un tiempo para revisar, acoger, repensar y actualizar el abundante pensamiento del papa Francisco, y su especial y fructífera relación, entre otros, con los movimientos populares hermanos en los Encuentros Mundiales, en los que procuraba participar y predicaba la cultura del encuentro entre personas y movimientos que trabajan por la emancipación de los empobrecidos, el pacifismo y el cuidado de la casa común.

Todo este magisterio de quien ha sido Vicario de Cristo en la Tierra, que ha buscado el consenso, el diálogo respetuoso con el diferente y la síntesis creativa, nos anima a seguir trabajando juntos en la construcción del Reino de Dios, aquí y ahora. “La medida de una civilización puede verse en cómo son tratados los más vulnerables: los pobres, los parados, los sin techo, los inmigrantes, los explotados y todos aquellos a quienes la cultura del descarte transforma en desechos […] Una política verdaderamente al servicio del hombre no se puede dejar dominar por los mecanismos financieros y de mercado […] ¡Siempre hay una gran necesidad de diálogo! (discurso del Papa a una delegación de DIALOP, plataforma europea de diálogo entre cristianos y marxistas, 10/01/2024, citado en el Cuaderno CJ n. 240).

Esperamos estar a la altura. ¡Confiamos en tu oración, hermano y padre Bergoglio!

El Comité Permanente de ACO

Barcelona, ​​Lunes de Pascua de 2025

Més condols obrers

#IglesiaporelTrabajoDecente • ITD

Descanse en paz, santo padre

Desde la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente nos sumamos a las numerosísimas muestras de condolencia de miles de cristianos por la pérdida del papa Francisco.  A lo largo de su pontificado ha abordado con profundidad el trabajo decente, considerándolo una parte esencial para la dignidad humana y la justicia social.

Queremos recordar algunas de sus aportaciones más notables relacionado con el trabajo decente:

En su homilía del 1 de mayo de 2020, Día de San José Obrero, el Papa afirmó que el trabajo es la primera vocación del ser humano y una continuación de la obra creadora de Dios. Subrayó que «el trabajo da dignidad», pero advirtió que esta dignidad es frecuentemente pisoteada por condiciones laborales injustas, como el trabajo forzado y mal remunerado.

En el mensaje a la 109ª Conferencia Internacional del Trabajo en 2021, Francisco destacó que el trabajo debe incorporar una «dimensión del cuidado», tanto hacia las personas como hacia la creación. Señaló que un trabajo que destruye el medio ambiente o precariza a los trabajadores no puede considerarse decente. Abogó por políticas que promuevan la conciliación laboral y la reducción del tiempo de trabajo.

En diciembre de 2023, el Papa denunció que la falta de empleo y la precariedad laboral son heridas a la dignidad de las personas, impidiéndoles planificar su vida y condenándolas a un equilibrio inestable. Llamó a enfrentar estas situaciones con políticas que garanticen empleos estables y dignos.

En cuanto a las enseñanzas en documentos oficiales, en la exhortación apostólica Evangelii gaudium (2013), Francisco señaló el sistema económico que excluye y genera desigualdad, y defendió el derecho al trabajo digno como medio para la inclusión social.

El legado del papa Francisco en relación al trabajo decente es una llamada constante a reconocer y proteger la dignidad inherente al trabajo humano, promoviendo condiciones laborales justas y sostenibles para todas las personas.

Desde la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, queremos destacar en estos momentos de profunda tristeza, que en su magisterio siempre estuvo presente la esperanza como una virtud central esencial para la vida cristiana y la transformación del mundo. De esta manera, convocó el Jubileo de 2025 bajo el lema «Peregrinos de la esperanza», instando a mantener viva la llama de la esperanza y a mirar al futuro con confianza, especialmente en tiempos de incertidumbre.

Condol de la JOC per motiu de la mort del Papa Francesc

COMUNICAT DE LA JOC 

PER LA MORT DEL PAPA

Des de la Joventut Obrera Cristiana de Catalunya i les Illes (JOC) lamentem la mort del papa Francesc aquest matí. Per nosaltres, ell va ser al capdavant d'una Església en transformació. Va obrir portes que semblaven tapiades i va construir ponts on ràpidament moltes ens hem acostumat a passar. El papa Francesc ocuparà un lloc en la història com un Papa valent, atrevit, amb do d'escolta, fidel a les ensenyances de Jesús i que va fer opció pels joves. Ell ha obert un camí de transformació de tota l'Església perquè aquesta sigui el reflex de l'amor de Déu per a tothom, un espai on totes caminem juntes i puguem viure la nostra vocació.

Avui, Dilluns de Pasqua, l'Església celebra la tornada a la vida de Jesús que ha vençut a la mort i ha perdonat els nostres pecats. Demanem al Senyor que aculli Francesc al seu Regne i que a nosaltres ens ajudi a ser fidels a l'Evangeli proclamat a tota la Creació, especialment als més pobres entre els pobres.

(i la resta de moviments i delegacions del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya ens hi afegim)

 

Missatge del bisbe Salvador per motiu de la mort del Papa Francesc

 Benvolguts fidels tots de la diòcesi de Terrassa,

Hem rebut la notícia de la mort del Papa Francesc que ens produeix una especial commoció perquè tots som conscients que la mort del Papa suposa d’alguna manera una etapa nova a la vida de l’Església i a la nostra. Semblava que la seva salut anava millorant però el Senyor ha disposat que pugui descansar amb Ell per sempre. A més, li dec una especial gratitud perquè ell em va nomenar bisbe d’aquesta diòcesi de Terrassa i sempre que ens hem vist em preguntava per la diòcesi i pel nostre seminari. És per això que us demano que preguem per ell i que ho fem també per l’Església Santa de Déu, i que encomanem també al nou successor de Sant Pere que el Senyor ens vulgui donar.

Que el moment que ens toca viure sigui ocasió de reafirmar la nostra fe i de créixer en veritable l’esperança, la que no defrauda, i que visquem cada vegada més units en els vincles de a caritat.

Us desitjo una Bona i Santa Pasqua a tots, amb la meva benedicció de Bisbe i Pastor.

 † Salvador Cristau Coll

Bisbe de Terrassa

Jornada Diocesana de Pastoral Obrera de Terrassa

 

Celebració de la Pastoral Obrera de Barcelona del 1r de Maig

 

La GOAC celebrar el 1r de Maig

 

La GOAC va de recés de quaresma

 

Rambla Jove de la JOC a Terrassa

 

Una Vetlla per recordar en clau feminista

 

El passat divendres, dia 7 de març, les joves de la Joventut Obrera Cristiana presents a la Diòcesi de Terrassa ens van convidar a celebrar amb elles la Vigília de la Dona Treballadora. Va ser una pregària reivindicativa en la qual van visibilitzar algunes de les dones que han participat i participen de la història de salvació. Sota el lema «Hem sigut molt importants durant la història. Ho continuem sent», vam recordar la vida de dones bíbliques com Rut, Dèbora, Sara o Maria, la Mare de Déu; i de dones de l’Església actual com Viqui Molins i Claustre Solé.

Himne Any Jubilar 2025

Una trobada d'ACO del Vallès per fer memòria de Sant Romero

 

Una Jornada de Formació de l'ACO per aixecar-se i posar-se en camí

 

Una exposició de molts rostres obrers

 

(Mercè Solé) Aquest matí (del 3 de març de 2025), al Seminari de Barcelona, hem inaugurat (que solemne sona!) una exposició itinerant: “Rostres i reptes del món obrer avui”. Es tracta de 22 panells que a través de cites del pensament social de l’Església, de testimonis i d’imatges fotogràfiques ens proposen un itinerari per la vida del treball, del barri, de les lluites per justícia social, d’una Església profètica i esperançada.

L’exposició va néixer en el si del Departament de Treball de la Conferència Episcopal Espanyola, amb una àmplia participació dels bisbats de Catalunya, com a celebració del XXX aniversari del Document La Pastoral Obrera de tota l’Església. I es va presentar a les XXX Jornades de Pastoral del Treball a Àvila el novembre passat.

La versió catalana ha viatjat ja per Menorca i ara està instal·lada al claustre central del Seminari de Barcelona. Hem tingut el privilegi de fer-ne una presentació comptant amb Salvador Bacardit, rector del Seminari de Barcelona, Joan Torra, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, del bisbe Xabier Gómez, que s’estrenava en el seu acompanyament a la pastoral obrera, i de servidora, com a directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya. Hem trobat a faltar, i molt, el bisbe Sergi Gordo, que fins ara ha format part activa de la Pastoral Obrera. Una inoportuna malaltia -res greu, desitgem- li ha impedit venir. El bisbe Sergi sempre ha estat suport de tots plegats, s’ha pres la seva tasca amb molt d’interès i ha batallat en la “selva episcopal de la CEE” (perdoneu l’expressió) per defensar una opció que de vegades roman invisible o desvetlla poc interès malgrat la seva fidelitat a l’Evangeli i a la Doctrina Social de l’Església. 

L’exposició ha nascut amb vocació de frontissa. De frontissa entre les diverses sensibilitats eclesials. Hi ha encara qui dissocia l’espiritualitat de la vida quotidiana i comunitària. La pastoral obrera, com tants d’altres accents eclesials, busca Déu a la feina, a la vida, al barri, en l’entorn més proper, i se sent cridada a ser testimoni de la seva fe, per tal que l’Evangeli de Jesús arribi als treballadors i als qui més pateixen. La Pastoral Obrera fa de la recerca de la justícia un dels seus objectius, i per tant té molt present la participació en la política (aquella “caritat política” de Pau VI), en els sindicats, en les entitats. Cal fe i discerniment per fer-ho perquè avui no és gens fàcil. Però per això la comunitat cristiana ofereix eines, tant a les parròquies com dins dels moviments com la JOC, l’ACO i la GOAC. I la pregària acompanya. No es tracta de fer activisme, sinó de fonamentar l’acció social en la vida de l’Esperit.

L’altra frontissa que l’exposició aspira a fer realitat és la de les entitats, la de la vida pública, la de l’atri. I per això mirarem que es pugui veure en centres públics, civils, d’entitats. És una manera d’explicar-nos i d’explicar als altres que l’Església es preocupa per la vida de la gent. 

I òbviament també té vocació de pretext per al diàleg. Posar l’exposició dona peu a parlar de la situació del món obrer i de l’Església, de forma plural i oberta.

Us convidem a venir a veure-la. Serà al Seminari de Barcelona del 3 al 14 de març. Després anirà rodant per diversos espais de Catalunya. Si voleu que viatgi a la vostra parròquia o al vostre barri, només ens ho heu de dir: pastoral.obrera.cat@gmail.com. I amb molt de gust mirarem de fer calendari.

Font: Catalunya Religió

Altre mitjà que ha fet ressò de l'acte de presentació:

Agència Flama

El nostre germà Francesc

 

Massimo Recalcati

El magisterio del Papa Francisco

 

La Repubblica, 27 de febrero de 2025

El pontificado del Papa Francisco ha marcado, desde la elección de su nombre, una profunda ruptura en el lenguaje codificado de la Iglesia. Su voz nunca ha sido la de un soberano que guía a su pueblo con mano firme o que defiende con pericia teológica la autoridad incontrovertible de los dogmas, sino la de un pastor que se ensucia las manos, que se inclina sobre la miseria humana sin sostener nunca el palo inhumano de la condena. Francisco no es el papa de la Ley y su miedo, sino el papa de la gracia y de la salvación inmerecida que ella hace posible. Por estas razones, en su pontificado, la palabra clave es la palabra "misericordia". Es el mensaje más radical de Jesús quien, citando al profeta Oseas, dice: «Misericordia quiero, no sacrificio» (Mt 9,13). Obviamente, no se trata de una simple exhortación moral, sino de un corte subversivo en el entramado simbólico de la Ley. El perdón y el amor, a los que se refiere la figura de la misericordia, rompen drásticamente con el único carácter vengativo y represivo de la Ley para abrir el espacio inédito de una nueva posibilidad. El pecado, en esta perspectiva, no es una mancha indeleble, sino una condición humana que puede ser atravesada, comprendida y plenamente aceptada. Es el pecado de Pedro que niega, de Tomás que duda, de Saulo que persigue. Es un pecado que siempre se puede convertir en un nuevo comienzo. Es el agua pútrida que en las bodas de Caná se convierte en vino sublime. Es el paralítico que se levanta después de haber estado su vida estancada sin esperanza durante años. En este sentido, la Ley de la que Francisco es testigo nunca coincide con la aplicación normativa de sus preceptos, sino que, para decirlo con Levinas, ella se encarna en el rostro del Otro, en la llamada incondicional a la fraternidad que este rostro trae consigo. El Dios de Francisco no es el juez implacable que inspira miedo, ni la impersonalidad metafísica de una Ley despiadada, sino el Padre que «hace salir su sol sobre justos e injustos» (Mt 5, 45). En este sentido, la misericordia es el remanente irreductible de la Ley, su "semilla santa", como diría Isaías, es decir, lo que escapa a la lógica del cálculo y del mérito, lo que supera el mecanismo legalista de la remuneración simétrica. Como enseña la parábola evangélica del Buen Samaritano, la fe no es la adhesión a un dogma, sino la curación de la herida. Es la imagen de la Iglesia como "hospital de campaña" propuesta por Francisco. Pero también es la imagen de estos días de su propio cuerpo enfermo, constantemente debatiéndose entre la vida y la muerte. Sin embargo, también es su estilo de hablar, su forma oblicua y renqueante de moverse en el espacio, sus gestos fraternales, su alegre sentido del humor. Francisco es un Papa que sabe tocar, abrazar, sonreír, mostrar su fragilidad sin reservas. Es, evangélicamente, el pequeño  que se hace grande, no contra el pequeño, sino precisamente porque es pequeño, como le sucede al grano de mostaza evocado por Jesús que genera un árbol frondoso en el que pueden posarse también los pájaros. Así que incluso su propio cuerpo enfermo que vemos en estos días en el centro de atención se ha convertido en un teatro de vecindad y cercanía. Si el poder de la Iglesia siempre ha tenido la tentación de atrincherarse detrás de los muros de la separación, él ha elegido desde el comienzo de su pontificado derribar esos muros. Esto es lo que ha convertido a Francisco en una figura tanto querida como controvertida. Porque la misericordia, cuando es testimonio activo, socava ante todo la estructura esteril del poder. Los que invocan la pureza de la doctrina, los que defienden la rigidez de las reglas sin comprender del sentido profundo de la Ley, los que querrían una Iglesia fundada en la rígida distinción entre lo justo y lo injusto, sólo pueden percibir a este Papa como una verdadera perturbación. No es el pontífice el que tranquiliza, sino el que cuestiona, no es el guardián de la ortodoxia sino de la apertura del diálogo, no es el que fomenta las políticas de exclusión sino quien ha hecho de la inclusión un programa, no es el guardián del carácter infalible de la Ley, sino su encarnación testimonial. En el Evangelio, Jesús se inclina sobre los pecadores, come y bebe con los recaudadores de impuestos, sana en sábado, escandaliza a los que piensan bien, frecuenta prostitutas, se queda con los pobres y los desheredados. Su existencia es estática, dinámica, imposible de remontar a la estática inerte de la dogmática religiosa. Jesús es una transgresión continua, un excedente, un deseo que no teme, sino que ama el esplendor y la atrocidad de la vida. Es el mismo extasis -el mismo excedente- que encontramos en Francisco. Nunca es la obediencia a los preceptos de la Ley lo que salva al ser humano sino el reconocimiento de que en el extraño y en el enemigo, es decir, en el Otro que nunca está a nuestra disposición, siempre hay un hermano. En un momento en el que el discurso religioso corre el riesgo de convertirse en un delirio de identidad, en el que la fe se convierte en ideología, sembrando muerte, guerra y destrucción, el Papa de la misericordia recuerda que el corazón del cristianismo no es la defensa de una fortaleza vacía, sino el movimiento extático de salir de sí mismo, de vivir el vértigo del encuentro, el duro impacto con la alteridad del Otro. Este es el verdadero escándalo: un Papa que rechaza revestirse con el uniforme  de juez despiadado, poniendose  mas bien las ropas del nuestro prójimo, de los que verdaderamente sufren a nuestro lado.

Més sobre la Jornada d'Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya 22 de febrer de 2025

Manifest sense vergonya del Dia Internacional de la Dona Treballadora

 

Clica sobre les imatges si les voleu veure més gran

Exposició obrera

 

Vigília amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora organitzada per la JOC del Vallès

 

Celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora a la Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Bellavista

 

Logo commemoratiu dels 100 anys de la JOC (Joventut Obrera Cristiana)

 

Una Jornada amb migrants

 

Jornada de formació de Consis d'ACO amb molta esperança 1 de març de 2025

Para la conexión (Zoom): https://us06web.zoom.us/j/81626473509?pwd=oAdLuaFxdhraVArcRKwblE7uefH5lf.1 

ID de reunió: 816 2647

Clau d'accés: 308688

Trobada de responsables d'ACO

 

Jornada d'Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya

 

Trobada de Nadal de l'ACO del Vallès Oriental

Crònica de la Trobada de Nadal del Vallès Oriental publicada a la web de l'ACO General

 

[Fidel Membrive] El 22 de desembre passat hem celebrat la Trobada de Nadal al local de la Parròquia Sant Francesc d’Assís de Bellavista a les Franqueses del Vallès. Amb el lema “On és la classe obrera? On neix Jesús?”, hem volgut aprofundir en el tema plantejat a la Jornada General d’enguany.

La trobada ha començat, com és habitual, amb l’acollida, una bona estona per saludar-nos i gaudir del retrobament dels amics de l’ACO i els invitats. A la pregària inicial, en Jordi Pérez ens ha compartit el seu testimoni sobre la vivència del Nadal, del qual en transcric alguns fragments:

“L’alegria per celebrar que Déu es va fer home entre nosaltres (…) El Nadal és una lluita per allò essencial, en contra del mal que encara hi ha al món, en contra de la perversió del sentit del Nadal, del consumisme, de la indiferència, de l’engany, de l’odi, una lluita amb tu mateix contra tot allò que t’allunya de Déu (…) I és també una invitació a estimar Déu, aquest nadó que acaba de néixer, per a tu i per a tots, doncs Déu ens estima ara i sempre (…) Vols doncs acceptar la invitació? (…) De ben segur que amb Ell al nostre costat serà més probable d’aconseguir, però caldrà que a l’igual que els pastors que el van anar a veure durant la nit del seu naixement, també nosaltres anem a trobar-lo, ens moguem, i actuem!

Seguidament, en Salva Clarós, militant d’ACO del Poble Nou, ens ha exposat la seves reflexions a partir del tema plantejat, seguint el següent esquema:

I) Classe obrera i immigració

II) Som racistes?

II) On treballa la classe servidora

La classe obrera avui: de la indústria al sector serveis,…

La pobresa laboral

IV) On neix Jesús: Entre la pobresa i la solidaritat

Paiporta, Gaza, Síria, el Líban, la Barcelona dels sense llar… 

V) On som nosaltres?

Ha estat una xerrada molt interessant, tractada amb profunditat sobre la situació d’un sector cada vegada més abundant de classe obrera, que en Salva qualifica com a classe servidora, discriminada, que treballa en precari, amb treball inestable i mal pagat, constituïda bàsicament per persones immigrades.

Al debat, responent a la pregunta On som nosaltres?, ens hem qüestionat, entre altres punts, com podem ajudar i acompanyar les persones que es troben en aquestes situacions. També, des dels sindicats, com promoure la conscienciació, el lideratge i l’organització dels treballadors en la reivindicació dels seus drets.

Segur que d’aquestes reflexions en poden sorgir moltes propostes d’acció, pregàries i compromís a tractar als grups de RdV.

La trobada va seguir amb la celebració de l’Eucaristia, vivència de la Bona Nova de Jesús i crida a viure i comunicar l’esperança en els ambients on ens movem.

Vam finalitzar la trobada amb un aperitiu i moltes i animades converses.

Cal tenir en compte altres institucions de cara a l'evangelització

Cal seguir denunciant