Presentació d'una part de la història obrera en Granollers

Una bona nota de cara a les eleccions municipals i al Parlament Europeu

Nota de la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants davant les properes eleccions municipals i al Parlament Europeu

“Era foraster i em vau acollir” (Mt. 25,35)

RESUM

Davant la propera convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i als ajuntaments, la Plataforma d’Entitats Cristianes expressa la seva preocupació pel fet que el fenomen migratori ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori. Ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i més justes han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades.

Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. En els darrers anys s’han fet enormes esforços en les polítiques d’acollida, atenció social, mediació i sensibilització. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

Finalment, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals.

*****

Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir públicament les següents consideracions:

1. Vivim novament un moment important d’entrada de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.

Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma

2. Ens preocupa profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por, recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu. Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar. Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.

3. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori, per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes implicacions. Però és un canvi inevitable.

4. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, generadores d’exclusió, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les regions veïnes i en el món en general.

Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social

5. Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir un  habitatge digne. També continuar fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

6. L’acollida i la integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país, com és el padró, que facilita els processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015), tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.

7. L’educació ha estat sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i subsaharià.

8. Com ja vàrem expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la situació dels menors immigrants sense acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i joves.

9. L’acollida i la integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable, que és l’immens treball que fan les entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general.L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants.

10. Per últim, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals (europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista en aquesta delicada matèria.

Barcelona, 20 de maig de 2019

Acció dels Cristians per l’abolició de la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt-al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, Cintra–Benallar, Fundació Viarany- Centre Comvivim, Comunitats de vida cristiana a Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Secretariat de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Secretariat de Pastoral  amb migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, Ekumene (Centre Social Domingo Solà), ACAT-Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Equip de pastoral obrera de Badalona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra-Studium, Fundació Salut Alta, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC), Grup de Juristes Roda Ventura, Iniciatives Solidàries, Interculturalitat i Convivència, Joventut Obrera Cristiana (JOC),  Justícia i Pau de Barcelona, Mans Unides de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, ACO Catalunya, Religioses en Barris Obrers, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Comunitats Adsis de Barcelona, Capellans Obrers, AIDIR, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Ortodòxia, Parròquia de Santa Anna-Hospital de Campanya

Festa de l'Acció de la JOC el proper dissabte 11 de maig de 2019

Unes paraules de somni per una gala d'ahir divendres 3 de maig de 2019

PARAULES FINALISTA DEL VALLESÀ DE L’ANY

Davant tantes persones diverses i plurals en aquest Centre Cultural de Vilanova del Vallès, em surten unes paraules de somni a partir de la nostra tasca humil de Càritas de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista. Paraules amb regust de somni amb el meu amic Jesucrist, de qui en aquests dies els cristians celebrem el seu pas de la mort a la vida:

Somio un món on els infants puguin aprendre amb el cor que la vida és tota una assignatura d’amor, i no caiguin en una educació útil només per ser els millors preparats per un sistema del capital i no per una terra de tots els éssers humans.

Somio un món on els joves puguin treure’s l’etiqueta de que són el futur, per començar a formar part de la construcció del present ple de vida i creativitat, tenint en compte els ancians com a memòria històrica que no té principi ni fi.

Somio un món on les dones i els homes puguin descobrir que la complementarietat no està en la diferència sexual, sinó en la comunió de dues llibertats que dialoguen en l’abraçada i en la mirada cap un mateix horitzó. 

Somio un món on els més pobres puguin aixecar-se de valent per cridar, amb un somriure de bat a bat, que ja no hi ha poderosos ni febles, sinó persones que practiquen el compartir tot allò que els falta als altres.

Somio un món on els refugiats i emigrants puguin gaudir de la terra, sense fronteres ni murs, perquè ja no es mira el territori com una propietat a defensar, sinó que es viu el cor de cadascú com a patrimoni de la humanitat.

Somio un món on els malalts puguin ser guarits per petons, abraçades, somriures i cants d’amor i no per medicaments sintètics que són fabricats per omplir els comptes bancaris d’uns quants “malalts” pel càncer dels diners.

Somio un món on els qui estan dormint al carrer viuen en habitacions comunicades amb finestres de comprensió i portes d’estimació, perquè ja els carrers i les places de qualsevol ciutat i poble han esdevinguts una gran casa acollidora per tothom.

Somio un món on els i les batlles del Vallès Oriental, i tots el qui governen a tot arreu, puguin expressar que servir al poble és un honor per construir entre tots i totes municipis plens de benestar, pau i fraternitat, i no sigui l’oportunitat per omplir-se les butxaques al so de l’egoisme i de la corrupció.

Somio un món on el dia d’avui no és una gran gala del premi per un vallesà o una vallesana de l'any, sinó que és la festa d’una societat agermanada per l’amor entre totes les persones de qualsevol procedència, color, religió, tendència sexual, cultura, llengua...

Somio un món aquí i ara. Us hi apunteu?

»Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Quan jo renovaré la vida d'aquest poble, en el país de Judà i per les seves ciutats encara tornaran a dir: "Que el Senyor et beneeixi, seu de justícia, muntanya santa!" Al seu entorn hi habitaran els de Judà en les seves ciutats, els pagesos i els qui transhumen amb els ramats. Saciaré tots els qui defalleixen, satisfaré els qui pateixen d'escassetat. Davant d'això diran: "Em desvetllo i veig que és realitat el meu dolç somni." (Del llibre del profeta Jeremies 31, 23-26)

Moltes gràcies per tot!!!

Pepe Baena Iniesta

Una entrevista molt obrera

 

“Pensionistes, aturats i la PAH compten amb la parròquia!”

(Laura Mor –CR) Mentre fem l'entrevista, rep un whatsapp. És del Jorge. Li diu que estan lluitant per un conveni amb la Nissan. L'empresa vol presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació. El Jorge forma part del comitè de treballadors. I també fa revisió de vida amb un dels quatre grups que acompanya el consiliari general de l’Acció Catòlica Obrera, amb qui conversem.

“A la Nissan tothom sap que és cristià”, explica Pepe Baena. El coneix bé. Com a consiliari, fa camí amb les alegries i les misèries de la gent del grup. “El Jorge no se n'amaga, en el seu ambient laboral mira de ser testimoni de la bona notícia”. El pla de curs de l’ACO també aposta pel testimoniatge. Alguns en fan broma –“¡que viene el curilla!”–; d'altres, un bon dia, li fan una consulta. La missió dels cristians implicats en la pastoral obrera és la justícia social. Fan arribar esperança en entorns molt opacs. I aquest dimecres, Dia Internacional dels Treballadors, porten la lluita a favor dels drets laborals al carrer.

“Anem junts a la manifestació”

Però no ho fan sols. “En el món del treball també hem d'intentar que l'Església no es miri tant el melic!”. Baena considera clau fer xarxa i coordinar-se amb entitats de fora de l’àmbit eclesial. És rector des de la parròquia de Sant Francesc d'Assís del barri de Bellavista, a Les Franqueses del Vallès. Voluntaris de Càritas i militants de l'ACO del Vallès Oriental participen a la manifestació convocada dimecres al matí davant dels jutjats de Granollers. Han fet opció pel territori. “Anem a la manifestació amb la Marea pensionista, l'Assemblea d'Aturats del Vallès Oriental, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la CUP, l'Associació dels Sense Papers del Vallès Oriental… Compten amb nosaltres, compten amb la parròquia, ens pregunten si hi anirem”.

La mobilització social i política, en el cas de las pastoral obrera, es cou en els grups de revisió de vida. Són espais on compartir els dilemes i les contradiccions del dia a dia. Què hi acostuma a sortir? Per una banda, parlen de motivacions generalitzades: “És fàcil deixar-se portar pels diners i pel materialisme”, diu Baena. I per una altra banda, el factor de l’estrès: “Sembla que hi hagi un lladre del temps, la gent va de bòlit i es parla molt d’aquest estrès a nivell familiar, a l'hora d'estar amb els fills”.

Els horaris inestables de molts treballadors tampoc hi ajuden: “Això repercuteix negativament en la família”. Com a consiliari sap de moltes parelles que fan relleus a casa perquè tenen horaris incompatibles. “Els és impossible trobar-se i sort que ja tenen els nens ja grandets, sinó imagina't!”, apunta.

Consciència de col·lectiu

Lluny de lamentar-se contra un sistema que ofega les relacions humanes, la pastoral obrera treballa per aportar alternatives concretes. Busquen escletxes, miren de trobar vies de transformació. Per a això cal, primer de tot, prendre consciència de la situació. I no sempre és fàcil: “En la revisió de vida surt molt que els mateixos treballadors no tenen consciència de classe obrera. Moltes vegades l'empresa parla individualment amb cada treballador. Imagina't!”.

Posa com a exemple les eleccions sindicals previstes pel mes de maig: “No hi haurà campanya, la informació arribarà als treballadors dos o tres dies abans de votar; el sentit de col·lectivitat costa”. Ho veu també amb un amic jubilat que s’ha implicat al moviment de la Marea pensionista. “Cada dilluns es posen a la Porxada de Granollers, són deu, catorze, vint i ja està. Falta molt aquesta consciència”.

Reflexió i compromís

Baena va agafar el relleu com a consiliari de l'ACO a Josep Jiménez Montejo el mes d’octubre. Li preguntem què ajuda a les persones a prendre part d’una causa col·lectiva. “La revisió de vida ha de portar realment a la conversió”, defensa. Explica que alguns militants, tant del moviment d’adults com de joves de la JOC, s’han ficat al sindicat a partir de treballar aquest mètode, que contrasta l’evangeli amb la vida. Després d’analitzar cada situació, se n’espera un compromís. “En l'actuar veurem que no val tot, que hem d'implicar-nos”.

No hi ha receptes màgiques en la feina de reivindicar drets laborals. Però des de la pastoral obrera defensen l’acompanyament del grup per a impulsar qualsevol millora. “Encara que possiblement estiguem sols a l'empresa, cal sentir el suport del grup, saber que no anem sols”. Això ajuda a no deixar-se “engolir per la massa”, apunta. Una resistència que és possible gràcies a les trobades per compartir els projectes vitals amb la parròquia i el grup. És un diàleg on “la comunitat alimenta allò que cal fer dia a dia”.

Quin paper ha de jugar el consiliari en aquest escenari? “Capellans i consiliaris hem d’acompanyar; i encara que no tots senten aquesta crida, és necessària”. Baena pren com a referència el Concili Vaticà II, que va impulsar el paper del laïcat, i com a capellà se situa en segon terme, convençut que “són els laics els que han de transformar els seus ambients”.

El Jesús dels oprimits

Pepe Baena (Barcelona, 1964) té les arrels a la parròquia de Santa Engràcia de Nou Barris, i la mirada posada en Jesús. “Sembla que Jesús, amb tot el que està passant, no faci res i és tot el contrari! Està present enmig de la realitat, injusta i opressora, també en el món del treball”. La seva fe és exigent. Com demanar adhesió i compromís a tantes persones que arriben esgotades al final del dia? Baena recorda el “veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar”, de l’evangeli. El passatge que han escollit els diferents moviments obrers cristians per al manifest d’enguany també recorda l’encàrrec de Jesús de “posar en llibertat els oprimits”.

Font: Catalunya Religió