Aturem les retallades

2012-01-27T09:25:00.002+01:00

Veus que provoquen

2012-01-27T09:17:00.000+01:00

En plena missa dominical -ja que acostumo a deixar un espai en l'homilia perquè la gent de la comunitat participi des de la seva experiència-, una dona d'origen llatinoamericà va exposar un testimoni que va provocar a la resta de les persones unes mirades tendres de complicitat, un calor humà que fluïa fraternitat davant les paraules d'aquella dona andina. Tots estem capacitats per expressar el que ens diu la Bona Nova de Jesucrist. Per tant, el qui vol utilitza la seva paraula il · luminada per l'Evangeli amb la dignitat que tots posseïm, sense exclusivismes que divideixin.
    Els moviments apostòlics (MIJAC, JOC, ACO, GOAC, Pobles i Comarques) i l'associació de sacerdots del Prado (de la qual sóc membre des de fa anys) m'han educat per crear espais amb els altres perquè es parli de tu a tu amb l'Evangeli a la mà, especialment amb els pobres.
    Lidia, que així es diu la dona que va prendre la paraula a missa, va tenir l'oportunitat de saber-se escoltada per la comunitat cristiana de Bellavista. Ella mateixa se sentia part activa d'aquell grup creient plural (persones de mitjana edat i grans, nouvinguts d'altres llocs del món, militants de l'ACO, nens de tant en tant, algun jove que es feia present en algunes ocasions, persones ferides per una vida dura ...).

Per això va agafar delicadament la paraula, posant-se dempeus com si llegís el cinquè evangeli de la seva vida. Segur que havia viscut més d'una vegada que Jesús caminava amb ella. Una paraula tocada per la Paraula de Déu havent perdut la por i la vergonya. "Des que he arribat a aquí m'he sentit molt acollida perquè és ben dur deixar la terra i els teus. Vaig sentir la crida de ser catequista i vaig anar a parlar amb el mossèn per oferir-me. Em va dir que no hi havia cap tipus de problema. I he estat un temps parlant als nens de Jesús. "

    La Lidia, com tants altres homes i dones com ella, escolten la veu de Jesucrist per retrobar-la encarnada entre la realitat dels que busquen. I hi ha tanta gent que busca en el nostre barri, en la nostra família, en els nostres llocs de treball, a la cua per comprar el pa o per demanar feina! ...
    L'escena tendra i emotiva de Jesús amb la samaritana és el punt i seguit de la nostra continuïtat en el seguiment de Jesucrist. Amb ell tenim aquella veu per seguir provocant al nostre voltant, davant de tanta injustícia i deshumanització. També sempre hi haurà veus que ens provoquin a nosaltres mateixos per obrir els nostres camins des de la fe personal i comunitària. Per no adormir-nos en el ronroneig de la nostra vida quotidiana. "La dona deixà la gerra i se'n va anar al poble a dir a la gent: Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet.

¿No serà aquest el Messies? Molts dels que vivien en aquell poble de Samaria van creure en Jesús per les paraules de la dona, que assegurava: "M'ha dit tot el que he fet." Així que els samaritans, quan van arribar on era Jesús, li van pregar que es quedés amb ells. Es va quedar dos dies, i molts més van ser els que van creure pel que ell mateix deia .. Per això van dir a la dona: Ara ja no creiem només pel que tu ens vas explicar, sinó perquè nosaltres mateixos li hem sentit i sabem que ell és realment el salvador del món. "(Jn 4, 28-30.39-42)

Romanc resant a la meva habitació i apuntant a la llibreta de vida: "Amic Jesús, dóna'm la suficient humilitat per sentir-te en les veus dels més petits. Perquè et sigui fidel a la teva trucada, em faci més humà sent capellà d'estar per casa i pugui participar dels menjars dels altres per molt insignificants que siguin ".

   En plena misa dominical, ya que acostumbro a dejar un espacio en la homilía para que la gente de la comunidad participe desde su experiencia, una mujer de origen latinoamericano expuso un testimonio que provocó en el resto de las personas unas miradas tiernas de complicidad, un calor humano que fluía fraternidad ante las palabras de aquella mujer andina. Todos estamos capacitados para expresar lo que nos dice la Buena Noticia de Jesucristo. Por tanto, el que quiere utiliza su palabra iluminada por el Evangelio con la dignidad que todos poseemos, sin exclusivismos que dividan.

    Los movimientos apostólicos (MIJAC, JOC, ACO, GOAC, Pobles i Comarques) y la asociación de sacerdotes del Pradó (de la que soy miembro desde hace años) me han educado para crear espacios con los otros para que se hable de tu a tu con el Evangelio en la mano, especialmente con los pobres.

    Lidia, que así se llama la mujer que tomó la palabra en misa, tuvo la oportunidad de sentirse escuchada por la comunidad cristiana de Bellavista. Ella misma se sentía parte activa de aquel grupo creyente plural (persones de mediada edad y mayores, recién llegados de otros sitios del mundo, militantes de ACO, niños de vez en cuando, algún joven que se hacia presente en algunas ocasiones, persones heridas por una vida dura…).

    Por esta razón cogió delicadamente la palabra, poniéndose de pie como si leyese el quinto evangelio de su vida. Seguro que había vivido más de una vez que Jesús caminaba con ella. Una palabra tocada por la Palabra de Dios habiendo perdido el miedo y la vergüenza. “Desde que he llegado a acá me he sentido muy acogida porque es bien duro dejar la tierra y los tuyos. Sentí el llamado (la llamada) de ser catequista y fui a hablar con el padre para ofrecerme. Me dijo que no había ningún tipo de problema. Y he estado un tiempo hablando a los niños de Jesús.”

    Lidia, como tantas otros hombres y mujeres como ella, escuchan la voz de Jesucristo para reencontarla encarnada entre la realidad de los que buscan. ¡Y hay tanta gente que busca en nuestro barrio, en nuestra familia, en nuestros puestos de trabajo, en la cola para comprar el pan o para pedir trabajo...!

    La escena tierna y emotiva de Jesús con la samaritana es el punto y seguido de nuestra continuación en el seguimiento de Jesucristo. Con él tenemos aquella voz para seguir provocando a nuestro alrededor, ante tanta injusticia y deshumanización. Tambiién siempre habrá voces que nos provoquen a nosotros mismos para abrir nuestros caminos desde la fe personal y comunitaria. Para no dormirnos en el ronrroneo de nuestra vida cotidina. “La mujer dejó su cántaro y se fue al pueblo a decir a la gente: Venid a ver a un hombre que me ha dicho todo lo que he hecho. ¿No será este el Mesías? Muchos de los que vivían en aquel pueblo de Samaria creyeron en Jesús por las palabras de la mujer, que aseguraba: “Me ha dicho todo lo que he hecho.” Así que los samaritanos, cuando llegaron adonde estaba Jesús, le rogaron que se quedara con ellos. Se quedó allí dos días, y muchos más fueron los que creyeron por lo que él mismo decía.. Por eso dijeron a la mujer: Ahora ya no creemos sólo por lo que tú nos contaste, sinó porque nosotros mismos le hemos oído y sabemos que él es verdaderamente el Salvador del mundo.” (Jn 4, 28-30.39-42)

    Permanezco rezando en mi habitación y apuntándolo en mi cuaderno de vida: “Amigo Jesús, dame la suficiente humildad para sentirte en las voces de los más pequeños. Para que te sea fiel en tu llamada, me haga más humano siendo cura de estar por casa y pueda participar de los manjares de los otros por muy insignificantes que sean”.

Pepe Baena

Què passa amb els centres d'internament d'estrangers?

2012-01-24T13:09:00.002+01:00

Una comunitat amb el Crist Obrer

2012-01-20T13:26:00.000+01:00

PASTORAL OBRERA DE TERRASSA

Aturem les retallades

Veus que provoquen

Què passa amb els centres d'internament d'estrangers?

Una comunitat amb el Crist Obrer